Blog Image

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

31è VISA pour l’Image a Perpinyà

SOCIEDAD Posted on mié, septiembre 11, 2019 13:26:14

Visa pour l’image és el major aparador del treball de centenars de fotoperiodistes i documentalistes que porten a través de la seva feina documental, la denúncia de les guerres entre els homes, el crit dels oprimits, la fam dels desesperats, la lluita contra la cacera d’animals, en resum, una gran quantitat d’informació que es desplega en diferents punts de Perpinyà, que anualment acull aquest gran certamen. A continuació, tres reportatges que ens mostren temes no sempre coneguts pel gran públic.

1- Olivier Coret presenta a VISA, un testimoniatge de les manifestacions dels armilles grogues, un moviment de queixa social que començà el 17 de novembre de 2018 contra la pujada dels preus dels carburants.

Aquest primera manisfestació n’han seguit d’altres que han movilitzat a tota França tot un ampli sector de la societat i que cada dissabte a la tarda es promouen manifestacions en contra de molts aspectes de queixa de la societat, tant rural com urbana, en contra d’un model d’explotació del ciutadà promogut i sustentat pel govern francès.

Per això, el propi President francès Mr. Macron ha hagut de deixar la seva confortable residència a Paris, i anar a escoltar els pobles i departaments i presentant propostes que millorin les actuals condicions tant socials com tributàries que pateixen molts del francesos.

Des de les rotondes de províncies fins als Camps Elísis de París, Olivier Coret, ens ofereix aquest reportatge de clam social, que ningú pot predir com acabarà.

2- Ber Stirton ens il·lustra en aquesta exposició, dels seus dotze anys dedicats a documentar la lluita contra la caça furtiva. Aquesta exposició fixa la mirada sobre els homes i dones rangers que cada dia arrisquen la vida sobre el terreny, per defensar la vida salvatge d’espècies perseguides per la caça furtiva com elefants, rinoceronts, goril·les, entre d’altres.

3- Cyril Abad presenta una exposició sobre un tema que ens queda lluny a Europa, sota el títol In God We Trust(Confiem en Déu) explora la societat nord-americana a través del prisma religiós. Podem veure en l’exposició les diferents formes que l’oferta religiosa protestant presenta segons la reinvenció de la litúrgia seguint l’evolució del liberalisme.

Text: Martí Plana



Ada Colau encapçala l’ofrena a Rafael Casanova de la Corporació Municipal de Barcelona

BARCELONA CIUTAT Posted on mié, septiembre 11, 2019 12:50:17

Aquest matí, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha encapçalat l’ofrena floral de la Corporació Municipal de Barcelona al monument a Rafael Casanova, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.



El carrer Progrés, amb un guarnit inspirat en Harry Potter, primer premi al millor guarnit de la Festa Major de Gràcia

Uncategorised Posted on dom, agosto 18, 2019 12:43:22

El carrer Progrés, que ha escollit els motius inspirats en Harry Potter, el protagonista de la saga de llibres de J.K. Rowling per al guarnit d’enguany de la Festa Major de Gràcia, s’ha endut el primer premi atorgat pel jurat del concurs de guarnits organitzat per la Fundació Festa Major de Gràcia. Les votacions s’han fet públiques avui en el tradicional acte d’entrega de premis que s’ha celebrat a la plaça de la Vila de Gràcia, amb la presència dels organitzadors de les festes dels diferents carrers.



REVELA’T 7ena. edició – El festival de fotografia analògica

CULTURA Posted on dom, junio 09, 2019 00:28:07


Revela’t és un moviment reivindicatiu de la fotografia analògica, que des de Vilassar de Dalt es pot visitar del 7 al 16 de juny, en la seva setena edició.
Aquest certamen compta amb 50 exposicions i més de 60 fotògrafs d’arreu del món. A més a més, pels que volen viure o reviure la fotografia analògica, es pot visitar el mercat de material, com càmeres, rodets, ampliadores i fins i tot càmeres de fusta pels que vulguin provar el cianotip o el ferrotip.
Com extensió, algunes de les exposicions estan visitables a Barcelona, en l’anomenat Revela’t OFF.

Fotografies estampades a la façana de l’esglesia de la col·lecció «Colonitzades»

REVELA’T a Vilassar de Dalt
A Vilassar de Dalt, diversos espais acullen les exposicions. El més gran és l’antiga fàbrica de Cal Garbat. Al parc de Can Rafart, podrem trobar el mercat de fotografia. Altres espais són la casa del museu arxiu de la vila, els Rajolers, l’Estrella i espais al voltant de la plaça de la Vila.
Entre els fotògrafs destacats podem veure les obres de Ramzi Haidar, Alex Thimmermans, Nobuyi Kobayashi Bill Moseley, Alberto Garcia- alix, Jordi Esteva, Eduardo Nave, Fernando Maquieira, Jorge Fuembuena, entre d’altres.





Diversos aspectes de les exposicions a Cal Garbat

El mercat de la fotgrafia analògica
En aquest mercat hi participen empreses d’Espanya, França, Holanda i altres països, fervents seguidors de la fotografia analògica, a on els aficionats i professionals busquen la puresa de la fotografia química de les sals de plata.



Material exposat a la fira del mercat de fotografia analògic

REVELA’T a Barcelona
En dotze espais de Barcelona, es podran veure obres de diferents autors.

Podem destacar l’exposició de fotografies de Marisol de César Lucas, a la galeria Valid Foto; 50 fotografias con Historia al Passeig Colom; Compartir a los 30 d’Ana Benavent a Lomography; A sang de Mireia Bordonada a Fuga. Centre de Fotografia.
I com a colofó el dia 15 de juny es faran a diverses sales de l’antiga fàbrica DAMM tallers i xerrades.

César Lucas, el fotògraf de Marisol (centre) amb Fernando Peracho, director de Vàlid Foto; i Na Gloria Peruga de la organització de Revela’t; el dia de la inauguració de l’exposició de fotografies de Marisol – El resplandor de un mito-

Sala de l’antiga fàbrica DAMM, a on es farà una gran jornada de fotografia analògica el 15 de juny.

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso i altres fonts



SE-GRÀ – LA DEMOCRÀCIA AL CARRER

SOCIEDAD Posted on jue, junio 06, 2019 11:44:39

Fins el 15 de setembre es podrà visitar al BORN Centre Cultural, l’exposició «LA DEMOCRÀCIA AL CARRER» Fotografia política del col·lectiu SE-GRÀ.

SE-GRÀ
El col·lectiu SE-GRÀ estava format per Carles Feliu, Ramon Morral i Joan Vilardebó, i va estar actiu des de 1977 fins a 1980.
El col·lectiu era inicialment un grup d’amics aficionats a la fotografia i un bon dia reben l’encàrrec de captar imatges d’una manifestació al carrer. En l’etapa posterior a la dictadura es van formar els nous partits polítics, els sindicats, les reivindicacions laborals i de lluita feminista, i estaven presents cada dia al carrer.
SE-GRÀ es va modular com una agència local de foto periodistes que anaven constantment a prendre imatges que desprès sortien a la premsa local. SE-GRÀ és l’acrònim de SERVEIS GRÀFICS. Fins i tot va sorgir l’ànim de ser una agència com MAGNUM.
Així, van participar en la construcció de la nova ciutat democràtica, en el context dels debats per a l’aprovació de la constitució de 1978 i de les eleccions que van donar pas als primers ajuntament democràtics el 1979.
El fons de l’arxiu de SE-GRÀ amb més de 10.000 fotografies està dipositat a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

L’EXPOSICIÓ
L’exposició s’engloba en diferents apartats

ESPAIS DE TREBALL

Treballadora i treballadors d’un taller tèxtil, 1972

Treballadora en un taller metal·lùrgic, 1977

Cuiners del restaurant Can Costa, 1977

FER-SE VISIBLE AL CARRER

Treballadores de Negra Industrial encadenades, 1978

Manifestació del primer de maig, 1979

Manifestació de treballadors de SEAT al passeig de la Zona Franca, 1979

CULTURA

Pere Quart al festival «Ara és demà» a Roda de Ter, 1978

Joan Baez, al restaurant Can Costa, 1977

«Un dia, estavem al restaurant Can Costa, a la taula del costat hi havia Joan Baez. Dúiem les càmeres a sobre i vam fer fotografies, les vam revelar i al dia següent va ser foto de portada a El Correo Catalán. Allò va ser el nostre inici professional»

La coincidència va ser que ningú sabia que Joan Baez era a la ciutat, quan faltaven uns dies per la seva actuació.



TERRITORIS INDEFINITS Perspectives sobre el llegat colonial

CULTURA Posted on mié, mayo 22, 2019 21:33:02

El MACBA ha presentat la nova exposició sobre el llegat colonial que reflexiona sobre la noció de territori en un sentit expandit del terme, que va més enllà de la geografia i comprèn qüestions d’identitat, cultura, història i temps.

Aquesta exposició es podrà visitar fins el 20 d’octubre 2020. L’exposició ha estat comissariada per Hiuwai Chu, curadora del MACBA.

==============================

L’exposició s’inicia amb el mapa de Nuremberg de Teochitlan, antiga capital asteca , i avui ciutat de Mèxic. Va ser l’espanyol Hernán Cortés que va el enviar al rei d’Espanya el 1520, juntament amb un seguit de cartes on descrivia aquella ciutat gran, rica i avançada a la seva gent, sense ometre el ritual dels sacrificis humans.
Aquesta descripció del ritual dels sacrificis humans va servir per l’imperi espanyol per qualifica els asteques de bàrbars que calia civilitzar, amb el resultat de la destrucció de la ciutat.
En aquesta exposició el mapa ha estat convertit en un baix relleu de fusta, xilografia amb router CNC, que cobreix el pis de la sala, obra de Mariana Castillo, realitzada el 2013.



En aquest cas la informació va servir per aniquilar tota una ciutat que era la capital asteca.

==============================

Tupac Amáru va ser l’indígena al Perú que va liderar la revolta contra el dominiespanyol al Perú. Molt temps desprès de la seva brutal execució, la seva imatge es va convertir en una icona de la independència i dles drets del indígenes, fins el punt de figurar en diverses divises del Perú.

L’artista Alán Carrasco ha fet aquest any la obra Chinkachy, que quítxua significa eliminar o esborrar, i que és un vague retrat de 2×3 metres inscrit a la paret, gairabé esborrat com una marca d’aigua sobre un bitllet.


El cas de les divises ens demostra que per més que passi el temps, els líders de les revoltes contra els colonitzadors mai són oblidats

==============================

El colonialisme també es fa sentir en el llenguatge, com el cas de la paraula albercoc.
En un mercat de l’Amazones, l’artista Maria Thereza Alves va descobrir vint tipus d’albercocs, però el venedor es referia a tos ells amb una sola paraula.
Per això va documentar en dibuixos tots els tipus que trobar i la obra es titula This is not an apricot


La paraula oblidada i no traduïda ens porta a tos els mercats del món a mencionar parts del conjunt com un tot, designat amb una sola paraula.

==============================

Dues expressions artístiques es confronten a la obra de Sandra Gamarra, per una banda la pintura paisatgística i la natura morta són gèneres vinculats amb l’expansió colonial europea en terres llunyanes. En aquestes obres podem observar com damunt de la pintura europea, hi han escrits de poemes d’Enrique Dussel, Victor Stoichita i Mario Rufer sobre formes de de poder, descrivint la cultura a través d’un sistema de capitalisme transnacional impulsat pel colonialisme.

==============================

La cartografia és una eina poderosa, les seves línies marquen fronteres i els seus texts legitimen la toponímia. A Other map series l’artista Pala Pothupitiye presenta topografies reimaginades a través de narracions profusament il·lustrades sobre mapes oficials que barregen mitologia i història colonial.

Mapa de Ptolomeu de Sri Lanka, 2016

Colombo Fort, 2016

==============================

A partir de fotografies d’arxiu en els moments d ela independència dels països Africans, es presenten una sèrie de conjunts florals realitzats per l’ocasió per un florista professional, que ha recreat les cerimònies de la independència dels països African.
Kapwani Kiwanga, ha creat aquesta evocació de Flowers for Africa.
Durant l’exposició es deixaran que les flors es marceixin com al·ludint a la noció d’impermanència i flux, així com els reptes que planteja la independència.


==============================

Aquestes són algunes de les obres presents a l’exposició, a on veiem la crítica subjacent en la era colonial que va començar amb el descobriment d’Amèrica els 1492, i que posteriorment es va estendre per Africa i Asia.

Els setze artistes i dues associacions artístiques, presenten les obres com denúncia, record d’altres temps o senzillament com reivindicació dels moments de lliberació i independència dels estats colonials.

==============================

Text: Martí Plana
Fotos: Albert Loaso



La festa dels traginers a Balsereny

FESTES PROPULARS Posted on dom, marzo 03, 2019 12:34:53

La Festa dels Traginers ha fet popular Balsareny arreu de Catalunya. Declarada Festa d’Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya el 1999, cada any ha seguit una trajectòria constant de millora. Es celebra sempre el diumenge de sexagèsima, la setmana abans de carnaval.

Cartell de la festa de 2019

El traginer, que transportava les mercaderies d’un lloc a un altre, tingué un paper molt important com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petits comerciants, difusor de notícies, etc. Antigament, cada gremi escollia un sant patró per celebrar una festa i buscar-hi protecció. Així, tots els qui feien servir animals com a eina de treball sembla que s’acolliren a Sant Antoni Abat, dit «del porquet» perquè aquest animal figura sempre al seu costat en la iconografia. Als traginers els era imprescindible l’animal de ferradura per a desenvolupar llur treball, així com als pagesos per a les feines del camp. Uns i altres, arribat el 17 de gener, deixaven el treball i portaven els animals a beneir després de la missa celebrada en honor del sant. Si s’esqueia, hom organitzava balls, curses o competicions.

Festa dels traginers cap a 1940-1950

A Balsareny, a principis del segle XX s’hi havia organitzat, a part de la festa religiosa del matí, balls de tarda i nit al Casino, amb orquestra. Llavors encara existia un gran nombre d’animals de càrrega i de tragí, i la Festa, malgrat que restés circumscrita només al gremi, resultava lluïda i animada.
Als anys trenta, a causa que el transport ja s’havia motoritzat gairebé del tot, els pagesos portaven els animals a beneir després de la missa, i aquell dia s’estaven de fer-los treballar. A causa de la guerra, però, calgué tornar a l’animal de carro de bast o de llaurar. Renasqué aleshores la idea de celebrar novament la Festa de Sant Antoni. D’una reunió informal, l’any 1943, en una barberia, sorgí la primera comissió, que restaurà la festa definitivament.

Cavalcada cap el 1961

El programa va quedar estructurat de la manera següent: missa i benedicció d’animals; cercavila amb banda de música i desfilada de cavalleries pels carrers del poble, presidida per la bandera de sant Antoni portada per un Banderer acompanyat de dos Cordonistes, tots tres muntats a cavall. Durant aquesta cercavila es feia una col·lecta per tot el veïnat per ajudar a subvenir les despeses de la Festa.

A primera hora de la tarda se celebrava una competició o cursa amb les categories de rucs, mules i cavalls, que s’esdevenia a la carretera de Manresa a Berga. Això i el ball de tarda i nit, l’aleshores famós ball de sant Antoni, era el que atreia més gent dels pobles veïns. La Festa sempre es féu en diumenge i coordinada amb les que se celebraven en altres pobles, a fi que els mateixos corredors poguessin participar a totes les competicions. Després de la cursa, i abans del ball, es feia el Joc de les anelles, que consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles a una alçada prudencial que havien de ser despenjades amb un bastonet que duien els concursants, muntats a cavall d’un animal al trot. Cada anella encertada tenia un premi. Fou llavors que costejaren la imatge del Sant. Un altre costum que perdurà uns anys fou la rifa d’un porc.

L´any 1964 calgué buscar un nou circuit, i aquest fou el camí que puja al Castell. Aleshores s’integraren a l’organització de la Festa els Amics dels Castells i es comptà amb la col·laboració del baró Lluís Ignasi d’Alòs, que donà publicitat a la Festa, amb convidats de prestigi i amb el ressó que se’n van fer la premsa i altres mitjans de comunicació (oficialment s’anomenava «Fiesta de los Arrieros” i, més endavant, Festa dels Traginers, tot i que el nom amb que es coneixia popularment era «Festa dels Burros”).

Banderer i acompanyants

Carruatge


La presència creixent de gent de tot arreu va obligar a ser més exigents en l’organització dels actes , amb la col·laboració directa de l’Ajuntament. Així sorgí la idea de convertir la cercavila en una cavalcada històrico-retrospectiva de l’antic traginer de camí ral. Hom començà la recerca d’aparells i guarniments de tota mena en les diferents modalitats del transport a bast.

Els lluents ornaments dels cavalls a la cavalcada

Una pesada càrrega de troncs de faig, tirada per vuit cavalls

El cercle de col·laboradors s’amplià i s’anaren introduint noves idees com la Torrada, el Rebost, la Taverna i el Concurs de Fotografia. Amb aquestes noves incorporacions la Festa dels Traginers de Balsareny s’havia destacat com a única en el seu gènere i, el 1970, va ser declarada Festa d’Interès Turístic Nacional. En els darrers anys s’ha anat consolidant, amb una organització i difusió molt potents, fins a adquirir la fisonomia actual.

Una companyia d’honor dels Mossos d’Esquadra, acompanya la cavalcada

Hereus i pubilles de tot Catalunya es trobaren en aquesta festa de Balsareny

Text: Festa dels traginers
Fotos: Arxiu i Albert Loaso



El telefèric de St. Jeoni

NATURALEZA Posted on mar, enero 22, 2019 20:57:26

En l’entorn del massís de Montserrat, durant el segle XX es van establir diversos sistemes de transport perquè els pelegrins i visitants de la Moreneta, poguessin arribar-hi amb poca dificultat, salvant els desnivells de la muntanya.
Un dels més coneguts i utilitzats pels visitants fou, i ara és, el cremallera de Montserrat; però avui centrem l’atenció en el telefèric de St. Jeroni, un servei de transport una mica allunyat del monestir, que permetia accedir al punt més alt del massís a 1.236 metres.

Imatge recreada amb les dues cabines a la paret de Sant Jeroni

L’actual cremallera, i al fons una recreació de l’aeri de St. Jeroni, que ens hem permès per unir la història dels transports de Montserrat

Història del telefèric
El servei d’aquest transport es remunta al anys 20 del segle XX, i durant seixanta anys va donar servei a tots els amants de la muntanya i va permetre poder contemplar les seves vistes. La paret de St. Jeroni és coneguda pel tall vertical de la roca, que cau a plom i dona una impressió de verticalitat extrema.
Això és el que produïa l’espant i l’esglai d’aquest aeri, quan s’apropava a l’estació superior, quan la cabina gairebé tocava la paret.
Durant els anys cinquanta i seixanta era tot un èxit comercial i de visitants, tothom volia veure des dalt la gran panoràmica de l’entorn del Llobregat, amb el Pirineu com a teló de fons.
Ara només hi podem arribar a peu pels diferents camins que travessen la part alta de la muntanya.
La línia va ser desmuntada el 1987, després de passar tres anys reservats al personal de tècnic i de manteniment de la companyia.

La cabina a tocar de la paret

Algunes dades
Per entendre la forta atracció que tenia sobre els visitants aquest transport, cal conèixer algunes dades, com per exemple que el desnivell era de 535 metres per un recorregut de 680 metres, amb un pendent màxima del 200 per cent, el que dona com a resultat que els 16 passatgers per cada cabina sofrien la sensació que estaven literalment suspesos a l’aire, amb un sensació de vertigen que era per tenir un bon esglai.
A més a més, a les pujades, tal com hem dit, l’aproximació a l’estació superior era gairebé a tocar de la paret, amb el que molts passatgers estaven convençuts que anaven a estimbar-se. En definitiva, un bon viatge que calia refer-se amb un bon àpat al monestir.

El desnivell era del 200%

La cabina exposada
El passat dia 11 de gener, el President de FGC Sr. Ricard Font i l’alcalde Monistrol Sr. Joan Miguel Rodríguez, van inaugurar l’espai a on serà visitable una de les dues cabines d’aquell mític telefèric.

El Sr. Ricard Font, president de FGC, al centre, i l’alcalde Monistrol Sr. Rodríguez, a la seva dreta

És la única cabina salvada desprès dels aiguats de l’any 2.000 i que tornada la titularitat a FGC, s’ha restaurat i col·locat a l’estació del cremallera de Monistrol-vila, a on ja es poden visitar altres peces clàssiques dels transports de la muntanya.
La cabina fa unes considerables dimensions de 2,75 metres de llargada, 3,38 d’amplada i 5,13 d’alçada amb el carro de mecanismes i els elements auxiliars inclosos.

La cabina restaurada

Aquesta presentació de la cabina suposa pel testimoni industrial un gran valor cultural, turístic i patrimonial que segueix l’esperit de FGC amb la preservació dels elements històrics dels transports de ferrocarrils , com és el cas de Martorell i de la Pobla de l’Illet.

Com anècdota, el senyor batlle de Monistrol va anunciar la presència d’un dels últims operaris de l’empresa del telefèric, el Sr. Andrés Vallejo, que ens va deleitar amb diverses històries viscudes amb aquest transport, així com va assenyalar la restauració duta a terme, encara que ell trobava a faltar el telèfon guia que tenia el conductor de cada cabina.

D’esquerra a dreta, el Sr. Font president de FGC, el Sr. Rodríguez alcalde Monistrool, i el Sr. Vallejo antic operari del telefèric

El Sr. Joan Carles Salmerón, expert i gran estudiós dels ferrocarrils de Catalunya, va ser el presentador de l’acte i va donar detalls de la història d’aquest transport

El nombrós públic assistent a l’acte

Text: Martí Plana
Fotos: Arxiu i Albert Loaso



Siguiente »