Al Caixa Forum de Barcelona, es presenta fins el 3 de març de 2019, l’exposicíó «Velázquez i el Segle d’Or»


Aquesta exposició ha estat possible gràcies al Museo del Prado de Madrid, que seguint una norma pròpia ha deixat per aquesta exposició el màxim de set obres de Veláquez que pot enviar fora del museu, donat que és un dels seus principals actius i la seva demanda per part d’altres museus.

L’exposició a més a més, està complementada per tot d’obres de la mateixa època d’altres autors com Rubens, Ticià, El Greco, Ribera, Antonio Moro, Murillo, Giordano, Brueghel, Guido Reni, Van Dyck, Zurbarán, Claudio de Lorena i Stanzione són la constel·lació d’artistes, l’obra dels quals acompanya les pintures de Velázquez.

Així, la representació del saber, la religió, la reflexió sobre l’art, la cort, la natura morta, la mitologia i el paisatge són els àmbits temàtics que proposa l’exposició per a mostrar aquest ventall temàtic de Velázquez. Per a cada qüestió, un llenç de Velázquez. I al seu voltant, obres d’altres artistes que permeten de comparar la seva feina amb la que feien altres artistes del Segle d’Or de la pintura de l’estat espanyol i també l’europea i que permeten que el visitant situï Velázquez en un lloc més concret.

L’obra de Diego de Velázquez (1599-1660) s’inscriu en un ampli context a causa del caràcter global de la monarquia espanyola, que regnava a la península Ibèrica però també a Flandes, a territoris d’Itàlia i en algunes zones d’Amèrica i Àsia, com a les Filipines. Aquest cosmopolitisme es reflectia en les col·leccions del rei, molt riques en pintures d’artistes d’aquests territoris. És dins d’aquest marc internacional on s’entén millor l’art de Velázquez.

La mostra ens acosta a aquest món de Velázquez a través de set obres del mestre sevillà i cinquanta obres més de grans artistes relacionades amb ell mateix. Obres d’artistes internacionals contemporanis al pintor espanyol ordenades seguint un criteri expositiu temàtic que permet entendre millor l’originalitat de Velázquez com a narrador. Alhora, la mostra possibilita que a cada secció es barregin artistes de procedències diverses, de manera que es trenca, efectivament, la barrera de les escoles nacionals


La mostra ens permet veure de prop la comparativa de cada escola, la seva paleta de colors, la forma de il·luminar un tema, el tractament dels personatges, dels fons de la obra, la fidelitat a cada escena plasmada o la imaginació que cada autor hi aplicava.


En definitiva, una exposició molt recomanable tant pel valor de les obres de Velázquez i els altres autors que l’acompanyen com per descobrir que Velázquez i els altres pintors trobaven la manera de pintar temes lliures buscant la mitologia o les escenes dels artesans o escenes rurals, i les formes d’interpretació de la vida quotidiana.

Redacció