En aquest 2019, la ciutat de Solsona celebra el seu 450è aniversari del títol de ciutat, i en els dies 9 a 12 de setembre es va celebrar la festa major, en honor de la seva patrona la Verge de la Claustra, patrona de les dones embarassades.

La Plaça major de Solsona
Festes populars

La Festa Major de Solsona és una de les més riques en quant a folklore i aporta un ric mostrari d’entremesos i danses. En són presents un total de set danses, algunes recuperades desprès els anys 80 del segle passat

  • Ball dels Óssos (1979)
  • Ball dels Cavallets (1934)
  • Ball del Drac (1980)
  • Ball dels Nans (1981)
  • Ball de Bastons (?)
  • Ball de l’Àliga (1979)
  • Ball dels Gegants (?)
Festes populars

La festa comença a la sortida de missa major de la Catedral, a on les autoritats han recorregut acompanyats de la pubilla i l’hereu el camí de l’Ajuntament fins la Catedral, a on són rebuts pels gegants de la ciutat que fan una dansa a la porta de la catedral.

A la sortida de missa, com deiem, els animals (el drac, la mulassa, el bou) precedeixen les autoritats foragitant la quitxalla amb foc i bombes expulsats per la boca, que els espera a la plaça Major, per així persuadir-los, fent que ballin i cridin amb ganes de fer rodar la volta a la plaça.

Festes populars

Allà baix, començen a treure el nas els gegants de la ciutat, format per dues parelles, els gegants nous i els vells. Van pujant el pendent que els separa la Catedral de la plaça major, seguit d’una multitud i de les autoritats i les pubilles i hereus de diverses contrades de Catalunya, a on els espera un entarimat per gaudir de bones vistes d’allò que està a punt de succeir a la plaça.

Festes populars

Per obrir les actuacions, el drac es presenta i fa un ball de cortesia, a la manera d’entremès i que la cobla fa sonar una melodia per honorar tan gran visitant. Acte seguit el ball dels nans representats per figures d’allò més diverses, un indi americà, un cortesà del segle XVIII, un àrab i unn negre, el ball és força entretingut i tots quatre s’acaben agermanant per fer una lloança a les cultures del món.

Festes populars
Cada dansaire fa una lloança de la festa

Ara arriba el torn a la quitxalla, els menuts vestits per l’ocasió, amb barrets de palla adornats amb cintes de colors, americana vermella, pantaló blanc i picarols a les cames, amb les espardenyes com a calçat; ballen amb el cop dels bastons: Aquesta és una de les danses tradicionals més antigues de la pagesia, i es feia per demanar tenir bones collites.

Festes populars

A continuació apareix l’àguila imperial, que com a símbol de l’autoritat dels ciutadans fa posar dempeus tots els assistents incloses les autoritats per oferir una dansa de tall senyorial, tot i que al final s’inclina sobre les autoritats per rendir-lis obediència.

Festes populars

Per tancar aquesta festa els gegants prenen la paraula, bé la dansa, i fan els seus passos per distingir-se com estandards de la ciutat de Solsona.

Encara queda una última actuació, encara que com és perillosa la plaça es buida i els trabucaires posen pólvora a terra per tota la plaça, a modus de traca gegant, i la plaça s’enfonsa quan l’encenen i retruny tota la vila fins el silenci final, que conclou la festa.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso