La Fundació Tàpies acaba de presentar l’exposicó sobre la obra d’Antoni Tàpies i la seva relació amb el món teatral. Inclou diverses formes d’evocació del món de l’espectacle.

Presentació de l’exposició a càrrec de Joan Guerra (director de la F. Tàpies) Núria Homs (comissària) i Vicenç Altaiò (Fundació Joan Brossa)

Aquesta relació es va mantenir en el temps des del 1961 fins el 1989, dissenyant cinc escenografies de representacions teatrals amb voluntat efímera. Aquestes escenografies corresponen a Or i Sal (1961), Semimaru (1966), L’armari en el mar (1978), L’Éboulement (1982) i Johnny va agafar el seu fusell (1989). Degut al seu caràcter efímer, no es conserven cap de les escenografies, encara que s’ha fet una labor d’investigació de fotografies, dibuixos, pintures, esbossos, gravats, material documental com pel·lícules, revistes, programes de mà, invitacions i altres materials que es poden veure en aquesta exposició.

Les primeres relacions amb el món teatral li vingueren de la mà de Joan Brossa, que va aconseguir atreure la seva atenció per preparar l’escenografia per Or i Sal, així com la fascinació pel fregolisme, popularitzat per l’actor italià Leopoldo Fregoli, el món de la màgia i la il·lusió.

Núria Homs destacant els elements de l’exposició

També s’interessà per les arts escèniques com la òpera, en el projecte Cap de mirar, que s’havia d’estrenar al Teatre del Liceu el 1991, amb llibret de Joan Brossa i música de Josep Maria Mestres Quandrey, malauradament amb l’incendi del teatre no es va arribar a estrenar mai. També va donar suport a la companyia de putxinel·lis La Claca, que promovia l’ús de la llengua catalana els any 60 i 70.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso