Blog Image

Europea Presse

La mirada de la cultura i la societat         La mirada de la cultura y la sociedad

La nova temporada 2021 del CCCB

CULTURA Posted on Sáb, diciembre 19, 2020 21:00:40

S’ha presentat la nova temporada de les activitats i projectes del CCCB per la temporada 2021. Amb un pressupost una mica reduït respecte l’any anterior amb 10,8 milions d’euros, s’espera poder arribar a portar a terme una intensa proposta d’exposicions i propostes de veinatge.

Presentació del programa CCCB 2021, a càrrec de: Susana Arias, Jordi Costa, Elisabet Goula i Judit Carrera (d’esq. a dreta)
  1. MART. El mirall vermell

Aquesta exposició s’ha reprogramat, donat que havia de presentar-se el 2020, però el seu fons segueix viu. Es tracta de la desmitificació provocada pels avenços en el coneixement del Planeta Vermell. Tot allò que alimenta el poder d’atracció cap l’existència de vida alienígena, la supervivència extrema, la possibilitat o impossibilitat d’un planeta B, el futur de la humanitat en l’era de l’emergència climàtica, el nostre lloc veritable en un univers infinit en totes les direccions.

2. Ciència fricció Viure entre espècies companyes

La idea d’aquesta exposició és el canvi de la relació entre l’espècie humana i la resta de les espècies. Es tracta de mostrar que la relació entre totes les espècies és interdependent, inclosa la humana. El paper d’espècie superior està canviant i ens posa als humans en el mateix pla que la resta d’espècies.

3. Urban Nature

Aquesta no serà una exposició com les altres, es tracta d’una perfomance a on es planteja la vida al camp enfront de les urbs. Com han canviat degut al COVID-19 les relacions entre l’habitage rural i l’urbà a on una habitació es converteix en despatx. El públic adoptarà diferents rols durant la visita, a on s’adopten diferents rols , a intercanviar el papers, a adquirir experiències d’una manera nova a partir de punts de vista.

4. La màscara mai menteix

Es pot explicar la història del nostre temps a partir d’un símbol tan important com la màscara? Aquesta pregunta porta a presentar-nos les diferent formes que ha anat prenent aques símbol al llarg dels últims temps al nostra societat des el Ku Klux Klan fins el Pussy Riot.

La coincidència d’aquesta exposició en un moment en que la màscara ha passat a formar part de la nostra societat a to l món a causa del COVID-19, ha fet que encara tingui més interès la proposta.

Prendre la paraula

El CCCB vol construir un espai de reflexió des d’on abordar les profundes incerteses polítiques i socials que ha tocat viure a la societat dins d’un format obert a on la paraula sigui la base per reencantar-nos amb el món , poder reimaginar-lo.

Una de les propostes que seran més destacada és la que vol apropar el pensament científic al pensament cultural a través de la fundació Àlia d’atenció a la infància i l’isntitut d’estudis especials.

Un any 2021 que esperm sigui el que vagi aclarint el panorama devastador que està deixant aquest 2020 amb la COVID-19 i que el ressurgir de la societat porti a nous horitzons que el CCCB vol plantejar amb les seves exposicions i propostes.

Judit Carrera, directora del CCCB


La fira de Santa Llúcia

FIRES PROPULARS Posted on Sáb, diciembre 12, 2020 19:48:03

Aquest any la fira de Santa Llúcia ha tingut un calendari força allargat del 27 de novembre fins el 23 de desembre, encara que amb la mitad de parades. Aquest any hi han participat 12 parades amb tot allò que la fa una festa nadalenca com les figures de pessebre, els arbres i guarniment de Nadal, així com altres productes d’artesania que permeten fer un regal a un preu mòdic.

Control d’accessos

La fira es celebra des de 1786, encara que aquest any per la Covid-19 ha estat una fira adaptada a a questa situació, com ara els controls d’accessos, la circulació orientada dels visitants l’espai entre les files de les parades i les distàncies de seguretat, com es habitual en aquests dies, la mascareta és obligatòria en tot moment.

Recinte tancat

Text: Martí Plana; Fotos: Albet Loaso



La construcció del Poble Espanyol de Montjuïc

CULTURA Posted on Sáb, diciembre 05, 2020 18:04:20

Fins el 25 d’abril de 2021, es pot visitar a l’arxiu fotogràfic de Barcelona aquesta exposició sobre la construcció del Poble Espanyol que es va promoure amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929.

EL VIATGE

Sangüesa (Navarra) Grup de gent al barri de la Población

El 2 de setembre de 1927, un equip compost per Miquel Utrillo, enginyer, pintor, crític d’art i cap del projecte; Xavier Nogués, dibuixant i pintor, i Francesc Folguera i Ramón Raventós, arquitectes, van empendre un vistge en automòbil per Espanya amb l’objectiu de recollir documentacióm visual amb vista a la construcció del Poble Espanyol de Montjuïc.

Sangüesa (Navarra) Església de Santa Maria la Real
Betanzos (La Corunya) «Hórreos» al riu Mendo

Durant un mes, van recórrer prop de 20.000 quilòmetres i visitar més de 600 poblacions, proveïts de llibretes de viatge i dues càmeres fotogràfiques, i van aplegar la informació necessària per decidir, conjugar i edificar el conjunt arquitectònic que s’havia d’aixecar a Montjuïci i formar part de l’Exposció Internacional de l’any 1929.

Roda deBerà (Tarragona)

LA CONSTRUCCIÓ

Durant el viatge van fer més d’un miler de fotografies, que avui ens porten una imatge etnogràfica de l’Espanya de 1927. Les fotografies realitzades per en Folguera i Raventós, varen servir per seleccionar els detalls que servirien per aixecar el conjunt fotogènic del Poble Espanyol.

La construcció es va iniciar el gener de 1928 i es va allargar fins el 1929, i va ser la plasmació dels models recollits durant el viatge; el procés constructiu es va fer amb voluntat de permanència tot i que en un principi, s’havien programat com a efímers.

Es va inaugurar el 21 de maig de 1929, que marcava la fita d’un projecte a on el treball de recopilació fotogràfica va ser fonamental per completar tota investigació amb fotografies com a base d’il·lustració per modelar els nous edificis.

Plànol del recinte del Poble Espanyol

Text: Marti Plana; Fotos: Albert Loaso



Cap a la Superilla Barcelona

BARCELONA CIUTAT Posted on Sáb, noviembre 14, 2020 13:56:30

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una proposta de nova urbanització i creació d’espais verds en els carrers de la ciutat, a través d’un programa de superilles.
En els propers anys s’estendrà de manera gradual i participada el model Superilles en aquest àmbit amb la creació d’una xarxa de 21 eixos verds i 21 places de barri que permetran guanyar 33,4 Ha d’espai per a vianants i 6,6 Ha de verd urbà
L’objectiu és que a l’Eixample un de cada tres carrers sigui eix verd i que els veïns i veïnes tinguin a un màxim de 200 metres un eix o una plaça de mida similar a una de les places de Gràcia
El primer pas és el llançament de dos concursos públics per convertir quatre carrers en eixos verds –Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell– i quatre cruïlles en places durant aquest mandat
La previsió és que els projectes es redactin a partir del maig i les obres s’iniciïn el primer trimestre del 2022, amb una inversió de 37,8M€ aquest mandat

Aquest salt d’escala cap a la Superilla Barcelona s’engega a la trama Cerdà, que serà l’àmbit d’actuació prioritària per abordar aquesta transformació de ciutat. El pla Cerdà va incloure tot l’Eixample i algunes parts dels districtes de Gràcia, Sant Martí i Horta-Guinardó, i es va dissenyar per modernitzar la Barcelona de finals del segle XIX i assolir unes millors condicions de salut pública. En el context actual, aquesta extensa àrea de la ciutat torna a suposar una oportunitat excel·lent per recuperar aquest esperit de transformació urbanística i actualitzar el pla Cerdà al segle XXI. La idea és crear-hi una nova xarxa d’eixos verds i noves places que permeti aconseguir que els carrers esdevinguin més verds i prioritaris per als vianants. Un mapa d’itineraris preferents per a la mobilitat dels que van a peu, on els desplaçaments caminant es facin amb comoditat, confort, seguretat i rapidesa. En aquest marc, s’aborda tota la trama amb l’Eixample com a punt de partida. Aquesta àrea té una densitat de població molt alta, uns nivells de trànsit i contaminació elevats i una falta d’espais verds i confortables. L’Eixample exerceix en aquests moments de centre de la Barcelona metropolitana, i per tant millorar-lo vol dir beneficiar el conjunt de la ciutat.



Les escoles de dansa demanen la seva reobertura

CULTURA, SOCIEDAD Posted on Jue, noviembre 12, 2020 17:05:01

Aquest dilluns 9 de novembre s’han concentrat les escoles de dansa a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, per fer palès el seu malestar pel tancament decretat per la Generalitat el passat 29 d’octubre.

Consideren que el greuge plantejat com a centres educatius i com a servei essèncial no s’ha tingut en compte, en contraposició als centres oficials com l’escola Joanot Martrell i l’Institut del Teatre, no poden donar un servei que complia totes les mesures anti-Covid i en canvi els centres oficials sembla que gaudeixen d’immunitat vírica.

El malestar de les escoles de tot Catalunya es va fer evident i per expresar-ho es va fer una dansa en silenci amb les sabates de cada disciplina com imatge de la varietat de modalitats que s’impateixen a centenars de locals en viles i ciutats d’aquesta disciplina educativa i artística que és la dansa.



FESTIVAL REVELA’T

CULTURA Posted on Lun, octubre 12, 2020 11:59:32

El festival Revela’t de fotografia analògica s’ha celebrat a Vilassar de Dalt del 25 de setembre fins el 12 d’octubre. Ha estat la vuitena edició de l’únic festival a nivell internacional que promou les obres fotogràfiques realitzades amb suports analògics.

El festival advoca pels procediments fotogràfics que requereixen una mirada i un tempo més reposats, així com per compartir experiències i coneixements.

Una de les característiques afegides és que el festival no solament que es celebra a Vilassar de Mar, població a 20 quilòmetres de Barcelona, si no que des de fa dos anys es presenten obres en diferents galeries i escoles de fotografia de Barcelona. Aquest any per primer cop també a altres poblacions com Cádiz, Eibar, L’Hospitalet i Torrella de Montgrí.

El lema d’aquest any és HUMANITY, A PORTRAIT OF THE PRESENT, coincidint amb el 65è aniversari de l’exposició The Family Of Man, es pren aquesta icònica exposició com a leitmotiv per a la vuitena edició, que en el seu dia fou comissariada per Edward Steichen.

The Family Of Man s’emmarca als anys 50, una dècada especialment convulsa, amb fenòmens sociopolítics de gran envergadura; la guerra freda, l’amenaça nuclear, la lluita contra la segregació racial… Paral·lelament, es consolida la denominada Fotografia Humanista que pren la persona com a eix vertebrador, enaltint i posant en valor les seves qualitats, els seus valors, el seu esperit i la seva dignitat, retratant la vida ordinària amb la mirada posada en la projecció d’un futur carregat d’optimisme.

A Vilassar la recuperada fàbrica de Cal Garbat acull vint-i-cinc projectes fotogràfics de diferents autors i èpoques, algunes realitzades als anys cinquanta del segle passat. També es poden veure sis projectes més en espais tancats i quatre a l’aire lliure. Es completa la llista d’obres seleccionades amb catorze autors més al circuit OFF, fent un total de 50 projectes. A continuació posem l’ull en algunes de les obres i autors presentats.

  • RAUL CAÑIBANO (Cuba) / ESENCIA

Aquesta exposició és una retrospectiva de l’obra de Raúl Cañibano, fotògraf amb més de 20 anys de treball i una àmplia obra enfocada en Cuba. Aquest artista és reconegut com un dels grans fotògrafs del seu país i forma part d’importants col·leccions tant a Cuba com a la resta de món. Ha exposat en galeries, museus i esdeveniments expositius a múltiples països. A aquesta mostra, específicament, es poden veure diverses de les sèries que autor treballa com són la Ciudad, Tierra Guajira i Ocaso, amb fotos preses des de l’any 1992 fins al 2016.

  • M’hammed Kilito (Marroc) / DESTINTY

Destiny és un projecte fotogràfic que sorgeix d’una experiència personal. Quan érem nens, acostumàvem a jugar molt a futbol al barri on vaig créixer. A l’arribar a la secundària, ens vam separar. No obstant això, la història d’un amic proper m’havia deixat una profunda impressió. El seu pare el va venir a veure un dia per explicar-li que ja no podia mantenir la família, li va demanar que abandonés l’escola i comencés a treballar com a aprenent de carnisser. El meu amic tenia catorze anys, i la seva elecció de professió i vida van quedar segellats pel determinisme socioeconòmic.

  • Enrique Muñoz (Xile) / Ven-seremos

La desigualtat econòmica i la privatització de tots els serveis públics va provocar que al 2019 explotés el malestar social a Xile. A les fotografies s’exposa la trobada que els xilens van experimentar al manifestar-se pels carrers des de l’octubre. Quan van descobrir que les seves misèries i alegries eren compartides, i es van reconèixer com a col·lectiu polític. La seqüència explora tres nivells de la lluita per a una humanitat de segle XXI: des de la creativitat en la transformació dels llocs i signes tradicionals, passant per l’enfrontament entre les forces repressives d’ordre i els mal preparats manifestants, fins al gir feminista que van tenir les protestes al qüestionar la violència masclista

Bryan Schutmaat (E.E.U.U.) / Grays the mountain sends

Combina retrats, paisatges i natures mortes en una sèrie de fotos que exploren la vida dels treballadors que resideixen en petits pobles de muntanya i comunitats mineres a l’oest americà. Equipat amb una càmera de gran format i inspirat en la poesia de Richard Hugo, ha tractat d’insinuar les narracions i transmetre les experiències d’estranys que es troben en entorns que estimulen les seves pròpies emocions. Al final, aquest treball és una meditació sobre la vida a un petit poble, del seu paisatge i el que és més important, als paisatges interiors de l’home comú.

La terrassa del festival

Anton Ivanov (Rússia) / Keen people

Aquesta sèrie va començar per casualitat.
El meu amic, un escalador, va arribar al meu estudi amb el seu equip. Després d’això, vaig començar a convidar als meus amics a l’estudi amb les eines pròpies de les seves professions. Els retrats són grotescs ja que és difícil imaginar un oceanòleg amb xarxes a l’estudi. Darrere cada eina hi ha un home. La gent mira amb seguretat a l’objectiu, directament als ulls de l’espectador. No tenen res a amagar, es van trobar amb la professió i amb la vida. No és tan important el que una persona està fent sempre que estiguin segurs de si mateixos. Llavors s’aconsegueix el màxim en qualsevol treball i la vida es converteix en plaer.

Adriana López Sanfeliu (Barcelona) / Los Saalzar

“Los Salazar” és un assaig fotogràfic sobre els rols de la dona en una família tradicional gitana. A la cultura gitana el matrimoni arriba durant l’adolescència. Les noces es celebren com un ritu d’iniciació i posteriorment la jove s’incorpora al clan com a dona i futura mare. La identitat gitana està basada en la perpetuació d’un llegat cultural, supervisat per l’autoritat del grup: el patriarca. Juan Antonio Salazar, el patriarca d’aquesta família gitana, em va obrir les portes de la seva llar. Aquesta sèrie és el resultat de set anys d’amistat.

Toni Privat (Barcelona) / Gegants

“Gegants” és un homenatge a l’agricultura.

Són “Gegants” per la seva harmonia amb la terra i per la seva força titànica contra les adversitats. L’agricultura ha passat de ser en poc temps una activitat important per a l’economia, a ser minoritària, amb només un 2% de població que s’hi dedica. El projecte s’ha realitzat al Pla de Grau a Malgrat de Mar, a 60 km a litoral de Barcelona. En aquest espai és on cultivo la terra i també la fotografia, al mateix ritme que la natura. Per a mi, agricultura i fotografia analògica tenen el mateix cicle: sembra … espera … i collita.

Vanessa Winship (England) /Sweet Nothings

És a Anatolia, a l’extrem est de Turquia, una regió fronterera entre Orient i Occident, on Vanessa Winship va elaborar Sweet Nothings, una sèrie de retrats de noies vestides amb uniformes d’escola. En aquestes àrees rurals remotes, l’estat va llençar una important campanya d’escolarització i poc a poc es començaren a veure uniformes blaus pels carrers, veritables símbols de la Turquia moderna i laica, encarnada per Atatürk. L’uniforme fou per a aquestes futures ciutadanes una connexió amb el  país, així com el vincle que les unia: es converteix en un distintiu de territori i identitat. A més, l’autora va descobrir que cada una se l’havia apropiat, l’havia personalitzat, amb una paraula, un nus o un brodat…

Juan Manuel Castro Prieto & Rafael Trapiello / Solovki

Solovki és com es coneix comunament a Rússia a les illes de l’arxipèlag Solovetsky, a la meitat del Mar Blanc. A la zona més protegida de l’illa principal, a la vora d’un port natural, es troba el complex ortodox Monestir Solovetsky, Patrimoni de la Humanitat. Però Solovki, a més, va ser, segons Aleksandr Solzhenitsyn, la Mare del Gulag, el terrible sistema soviètic penal de camps de treball. Aquests dos fotògrafs, de marcat caràcter humanista, han volgut explorar visualment aquest territori buscant la relació entre infern i paradís que el defineix, situant a l’ésser humà en el centre sobre el qual gravita tota la resta.

OFF FESTIVAL

Joan Guerrero (Tarifa) / La visió del «Vell guerrer» exposat a IEFC (Barcelona)

En Joan Guerrero representa tots aquells valors que cal mantenir. La seva mirada compromesa i humanista es mostra atenta a les problemàtiques socials i alhora s’expressa amb una càrrega poètica que ens descobreix Humanity a portrait of present: instants quotidians que esdevenen, en les seves paraules, “simfonies de vida”. Joan Guerrero destil·la humanitat a través d’aquest cor lluitador, solidari i sensible; i amb les seves fotografies ens posa la pausa i la reflexió necessàries en aquest temps tan convuls. Cal contemplar Joan Guerrero.

Joan Guerrero i una de les seves obres

Yago de Orbe / «Samai» exposat a la Galeria Valid Foto (Barcelona)

Pels indígenes Quítxues de la Amazonía Equatoriana, els homes i la naturalesa tenen una energia interior que denominen ¨Samai¨. Se submergeix tant en la cosmovisió indígena amazònica com en els orígens de la fotografia, propiciant que sigui la naturalesa qui s’expressi per si mateixa. Un mirall que al seu torn ens qüestiona sobre la relació que mantenim amb el nostre entorn natural. Per a aconseguir aquestes representacions es va utilitzar un procés fotogràfic orgànic (impressió en clorofil·la) que no utilitza químics: la clorofil·la de les plantes converteix a les seves fulles en suports fotosensibles. A diferència de la neutralitat que ofereix la superfície blanca del paper fotogràfic, les fulles de les plantes són llenços que posseeixen la seva pròpia dinàmica gràfica. El resultat final són obres fotogràfiques úniques i irrepetibles.

D’esquerra a dreta: Gloria Peruga directora de Revela’t; Fernando Peracho director de Valid Foto i Yago de Orbe

Aquest ha estat un festival molt treballat, no tan sols per la qualitat de les obres presentades, si no també pels moment difícils que aquest 2020 ha de viure la societat.

Text: Marti Plana i Revela’t / Fotos: Albert Loaso



Els lleons del Zoo estrenen casa a l’hàbitat dedicat a la Sabana del Sahel

BARCELONA CIUTAT Posted on Jue, agosto 06, 2020 19:47:00

es noves instal·lacions suposen una millora del benestar de les espècies que les habiten i són un important recurs pedagògic per explicar les característiques de l’ecosistema del Sahel

Aquest espai s’inclou en el pla estratègic del Nou Model de Zoo que contempla la participació en projectes de fauna als hàbitats naturals

El grup de lleons del Zoo de Barcelona s’ha traslladat a la nova instal·lació ubicada a zona del bioma Sabana-Sahel, que comparteixen amb les girafes i les elefantes i altres especies.

El nou espai dels lleons és ampli. Te una extensió de 2.000 m2, incloent-hi 400 m2 de dormitoris, i està constituït per dunes i roques d’aspecte similar a les zones muntanyoses sahelianes; incloent-hi, a més,  una zona amb aigua que recrea les gueltes (espais d’aigua permanents o temporals que permeten la vida aquàtica a zones seques) característics de la zona representada. També hi ha un petit salt d’aigua que es posa en funcionament durant el període de pluges del Sahel (que correspon al nostre estiu) que és l’encarregat d’omplir la guelta del Zoo.

La Run-Run, la Nima i la Zala, de 16 anys, i el  Kiumbe de 4, s’han adaptat bé al seu nou habitat sahelià. Aquest procés ha estat progressiu, de manera que han anat descobrint les diferents parts del seu nou espai a partir d’una ‘zona segura’ que es va establir al principi i les han anat incorporant al que ara consideren el seu territori.



Breu història del cremallera de Núria

Uncategorised Posted on Dom, agosto 02, 2020 19:36:42

Des de temps immemorials la verge de Núria va ser venerada com la patrona de la Catalunya vella. Va ser Sant Gil que va aixecar una ermita per venerar aquesta verge trobada. Al segle XX els excursionistes van trobar un lloc ideal per la pràctica dels esports d’hivern. El problema era que la única via d’accés era el camí pedestre dels temps medievals, amb un fort pendent i que es trigava 4 hores de Queralbs fins a Núria. Va ser el 1924 quan l’empresa Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents (FMGP) va realitzar el projecte de construcció del cremallera.

La única forma d’accedir a Núria abans del cremallera
Primera circulació el 1931

Va ser el 1928 quan s’iniciaren les obres i el 1931 s’inaugurà el servei amb recorregut de 12,5 Km. amb cinc estacions des de Ribes Fins a Núria. Una de les característiques del servei és l’estació Ribes enllaç que permet a esquiadors i excursionistes arribar amb la Renfe i fer el canvi de tren per anar a Núria. La següent estació és la de Ribes vila, que està en centre de la vila i que disposa d’una zona de dipòsits i fa pocs anys es va inaugurar una sala d’exposicions amb material històric d’aquest ferrocarril.

Les primeres unitats circulant pel nou sistema de transport

Amb sortida de Ribes el tren recorre cinc quilòmetres fins l’estació de Queralbs, a on s’inicia el recorregut amb forta pendent del trajecte per superar amb poc més de 7 quilòmetres un desnivell de gairebé de 800 metres, amb trams més del 18% de desnivell. Gràcies al tercer carril central en forma de creus dentades el mecanisme ubicat a la unitat motora, permet un punt de subjecció segur per afrontar els forts pendent que un carril llis no podria remuntar o descendir mai.

El recorregut transcorre per diferents punts de gran bellessa per entre el riu Núria com el Salt del Sastre, la cua de Cavall i altres petits indrets que podem gaudir durant la pujada a l’alta muntanya pirinenca.

A l’arribada a Núria la vall se’ns omple de visions entre muntanya, neu, santuari, fonts, el petit llac i la gran pradera que a l’època de bon temps ofereix un lloc immillorable per gaudir del passeig.

La zona entre Queralbs i Núria es considera un santuari de la natura pel fet que el cremallera ha creat un entorn sense alteracions sobre la fauna i la flora, donat que al ser l’únic mitjà de transport ha afavorit l’aillament de la vall i el seu entorn privilegiat.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



Siguiente »