Blog Image

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

SALA AIXELÁ (1959-1975)

CULTURA Posted on mar, febrero 18, 2020 19:16:35

Laura Terré ha comissariat aquesta exposició, presentada al Palau de la Virreina a Barcelona, que no només parla de fotografia si no que ho fa des del punt de vista de dignificació d’un dels altars a on és podien mostrar a els nous i coneguts talents de la fotografia i cinema a Barcelona en aquells anys del franquisme, palem de la sala Aixelà .

Aixelá va ser un establiment especialitzat en aparells audiovisuals que va obrir les portes el juliol de 1958 al número 13 de la rambla de Catalunya de Barcelona. La sala Aixelà per la seva modernitat en uns temps grisos, en plena dictadura, va aconseguirser aquell espai on es va experimentar una tercera via per a la fotografia , entre la pràctica amateur i la fotografia aplicada dels professionals.

Va ser de la mà de l’advocat i crític de fotografia Josep Maria Casademont que es fa càrrec del departament de publicitat de la botiga i inicia, al soterrani del local, que inicià una programació estable amb projeccions cinematogràfiques, conferències, sessions de música contemporània, música clàssica i jazz. Aquestes activitats iniciades el 1959 van seguir amb un gran nombre d’exposicions i activitats culturals fins el 1975

Paral·lelament, Casademont encarrega a Zen, estudi fundat i dirigit per Alexandre Cirici i Paquita Granados, la imatge corporativa del comerç, així com el disseny d’aparadors i dels documents que anuncien les seves activitats culturals.

El 1959 Aixelá incorpora un programa d’exposicions fotogràfiques que s’inicia amb la mostra Terré-Miserachs-Masats. A partir de l’any 1963, també sota la direcció de Casademont i en col·laboració amb Pere Figuera, comença a editar la revista Imagen y Sonido.

  1. EL LOCAL I ELS APARADOR

Veiem com eren l’entrada i els parador de la botiga Aixelà, on podem veure una imatge corporativa trencadora dissenyada per Alexandre Cirici, els aparadors mostraven les últimes novetats en electrònica, fotografia i cinema, aparells de televisió, tot es veia en blanc i negre en aquella època.

2. LA PRIMERA EXPOSICIÓ. Terré-Miserachs-Masats. Març 1959

Aquesta exposició va permetre la renovació del concepte de fotografia acadèmica de les agrupacions, a la fotografia com a vehicle de comunicació. Passar de les preocupacions tècniques a la obertura del llenguatge de la imatge que transmet un fet.

Xavier Miserachs
Masats. San Fermines 1958
Ricard Terré

3. Maspons+Ubiña Abril 1959

Feia un any que Maspons i Ubiña eren socis de l’estudi a on treballaven plegats. L’exposició va servir per mostrar algun dels reportatges en que estaven treballant.

Julio Ubiña. Setmana Santa a Múrcia 1959
Oriol Maspons. La Chunga ballant a la platja del Somorrostro. 1958

4. 11 fotògrafs espanyols a París

El comissionat general de turisme francès va encarregar a onze foògrafs espanyols un reportatge sobre la ciutat de París.L’objectiu era mostrar la particular forma de viure dels parisencs des del punt de vista de forasters, però allunyat dels tòpics.

Els fotògrafs seleccionats i coordinats per Andreu Basté eren de Madrid i Barcelona; Andreu Basté, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Joan Cubaró, Eugeni Forcano, Joan Colom, Ramón Masats, Francisco Ontañón, Gabriel Cuallladó, Francisco Gómez i Leonardo Cantero.

5. El carrer de Joan Colom

Tot i que Joan Colom es va apuntar al grup «els mussols», va anar per lliure dels seus companys de grup i volia exposar en solitari a la sala Aixelà, va fer un reportatge amb l’alegria de la vida com punt de vista per fer les fotos del barri xino de Barcelona, que tant van escandalitzar a la censura local. El fet és que aquestes fotos van servir per il·lustrar el llibre Izas, rabizas y colipoteras de la editorial Tusquets i va ser el major èxit de la col·lecció «Palabra e imagen» publicat el 1964

===============================================================

Les últimes novetats en fotografia i cinema es trobaven a Casa Aixelà

===============================================================

6. Otto Steiner – desembre 1961

El 1961 es presenta a la sala Aixelà la obra de Otto Steiner, impulsor de la fotografia subjectiva, dotant a al fotografia d’estil propi, augmentant-ne la qualitat i diferenciant entre la producció dels fotògrafs espontanis de la dels fotògrafs «conscients». La mostra va servir per sensibilitzar el públic espanyol cap a la fotografia abstracta.

7. Toni Catany. Maig 1972

Aquest mallorquí arribat de Llucmajor va arribar a Barcelona en vaixell amb vint-i-un anys per dedicar-se a la fotografia. El 1972 aconsegueix exposar a la sala Aixelà, amb una carpeta plena de reportatges industrials, discos, modes i reportatges de viatges.

L’exposició es va titular Qui canta el seu mal espanta, i reunia retrats de cantats per les cases discogràfiques i altres fotografies fetes en espectacles. Algunes fotografies que estaven a l’exposició tenien la seva rèplica a l’aparador de venda de la botiga, on els clients podien reconèixer l’autoria de Ton Catany a la caràtula dels discos.

Joan Manuel Serrat, Sara Montiel, Lluis Llach i Ovidi Montllor. Toni Catany 1972

8. Colita, desembre 1971

Colita va ser la primera dona que va exposar a en solitari a la sala Aixelà. Casademont admirava la seva manera «lliure» de viure i pensar, sense prejudicis socials.

L’exposició la va titular La gauche qui rit. L’exposició finaçada per Boccacio, va tenir un muntatge espectacular amb més de seixanta retrats. Però només vadurar dos dies, perquè la policia el tancar.

Joan de Sagarra, els germans Laia, Romà i Silvia Gubern, Elsa Peretti
Oriol Maspons

9. Joan Fontcuberta

El 1974 feia quinze anys d’exposicions ininterrompudes, cosa que la convertia en la sala especialitzada més antiga d’Espanya, donant en valor el que en Casademont en deia un camí per promoure el valor dels joves.

Així, un Joan Fontcuberta amb divuit anys va ser invitat a exposar amb una manera d’expressar fora del corrent del reportatge. El propi Joan en deia a la revista Imagen y Sonido:» Sóc qui millor em desconec…L’important és l’obra» La seva obra és una paròdia de la tècnica publicitària, amb la qual aconsegueix impactar de manera truculenta amb algunes imatges que es podrien enquadrar en el corrent fantàstic de moda en aquells anys.

10. El comiat

Com a comiat de tants moviments, experimentacions, recerques estètiques, dogmes i manifestos amb que ha anat avançant el llenguatge de la fotografia a la sala Aixelá, la personalitat que emana d’aquesta obra ens ajuda a visualitzar totes aquestes inquietuds que es podrien englobar dins de l'»Art de l’objectivitat»

Fotos: Tots els drets reservats, Text: Albert Loaso i altres fonts



Rude Cat Festival al Razzmatazz

CULTURA Posted on jue, enero 09, 2020 13:11:24

El 28 de desembre es va presentar a la sala Razzmatazz el Rude Cat Festival (Jamaican Sounds Festival 2019) a on es van presentar tres grups de SKA; els teloners BUSTER SHUFFLE, i els grups consagrats de BAD MANNERS i SKATALÀ.

Els BUSTER SHUFFLE, banda formada per cinc components són uns reconeguts teloners, van presentar diverses cançons pròpies i algunes versions d’altres grups. Algunes de les cançons pertanyien al seu últim àlbum de 2017 «I’ll Take What I Want» i van anar animat l’ambient, donant una bona impressió.

Conneguts per alguns com una banda de revivel sound 2 Tone, aquests londinencs són uns veritables afortunats emulant tot un ampli espectre musical; amb influències a Specials o Madness, a Blur o Supergrass o fins i tot a Chuck Berry.

Va seguir l’actuació dels Bad Manners, un grup consagrat conegut pel seu vocalista Douglas Trendle, que va demostrar una maestria en portar el públic a cotes de animació molt altes.

Bad Manners, grup format els anys 80 i que està dins de les formacions 2 Tone, amb influències ska i rythm’n blues. Van gravar una bona col·lecció de discos als 80 i 90, i actualment des del 2006 fan concerts, encara que només sobreviu Fatty «Buster» Bloodvessel del grup inicial, tot un home espectacle. La banda inicial estava formada per Louis Cook a la guitarra, a Brian Tuitt a la bateria, Alan Sayago a l’harmònica, Paul Hyman com a trompeta, Andrew Marson com a saxofon alt, Chris Kane com a saxofon tenor, Dave Farran al baix i Martin Stewart als teclats.

I per acabar, ja amb la sala totalment plena, va arribar l’actuació tan esperada del grup Skatalà, és un grup de ska oi! nascut el 1985 a Barcelona. Creen un so brut vinculat al punk, i canalitzador de lletres que es volen punyents i iròniques, sovint relacionades amb temàtiques personals i socials. La majoria de les seves cançons són en català.

Els membres de Skatalà són: Pitu Moregó(veu) Quique Gallart (veu) Iñaki Álvarez (baix) Jordi Asensio «Xungu» (guitarra) Jordi Manyà «Màniac» (guitarra) Javi Peña (bateria) Jordi Prats (saxo alt) Pere Miró (saxo tenor) Pablo Dr. Quiroga (teclats)

Despès de més trenta anys en aquest món musical, es van atrevir a portar a lpúblic fins el cim de la bogeria amb les seves lletres, fent una total unió entre els temes de les cançons i l’ànim de l’espectacle. Una altre nit que van triomfar.

Aquest concert dels Skatalà va ser el punt de partida d’un mini gira pel 2020 per celebrar els 35è. aniversari de la banda.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



EXPO DUBAI 2020

CULTURA Posted on mié, noviembre 27, 2019 10:59:48

Dubai is one of the seven emirates of the UAE, the capital is Dubai city. Dubai is one of the cities more dinamic in the region.

The city is one of the fastest-growing in the world and major construction projects constantly add to its impressive set of skyscrapers and high-tech buildings. The evolution of the city from a collection around Bedouin Creek settlements, to a modern city with more than 500 skyscrapers, and has been spectacular. The rulers of Dubai have adopted for the development of their responsibilities seriously, resulting in a well managed and carefully thought out the city, designed to meet all the modern comforts they need.

During the IBTM fair in Barcelona (Spain), the next UNIVERSAL EXPO to be held in Dubai in 2020 has been presented. It will be the first Expo in the Moidle East, Africa and South Asia (MEASA) region.

This global celebration will touch the hearts and minds of people who visit through its stories, cultures, music, art, architecture, business ideas and innovations.

During the month of October 2020 until April 20121 the great Expo to be held in Dubai will be presented to the world, which will be located first in the Middle East, with 192 present countries where each one will have its pavilion, a milestone that is made for the first time in the history of the Expo. In total there will be 200 pavilions.

There will also be 200 restaurants, more than 15 hours of entertainment and daily entertainment, 60 shows a day and it is estimated that it will be visited by more than 25 million people.

With these figures, an event is being organized where the technology with SIEMENS, CISCO and Oliver Krafft will make the exhibition totally connected, and totally sustainable mobility.

The city will benefit from new connections across the world and the level of knowledge will be much greater at the end of the EXPO.

Text: John Mc Callan and Albert Loaso



Takis, la nova escultura, al MACBA

CULTURA Posted on sáb, noviembre 23, 2019 19:39:52

El MACBA presenta fins l’abril de 2020 la gran exposició sobre la obra de Takis (Panayiotis Vassilakis, Atenes, 1925-2019) sobre el nou concepte d’escultura que va anar creant als anys seixanta i setanta.

La presentació de l’exposició va correr a càrrrec de Feran Barenblit (director del MACBA), Teresa Grandes (comissaria de l’exposició) i Michael Wellen (conservador d’art de la Tate Modern)

Al llarg de setanta anys de carrera, Takis ha creat algunes de les obres més innovadores i potents del segle XX.

Takis va ser pioner en l’escultura viva, a on la força del magnetisme, l’energia de la llum i la intensitat de l’energia sonora creen un món irreal a on els elements estàtics queden suspesos a l’aire, o fan canvis de formes, provoquen sons i música. Tota una energia misteriosa, imaginativa i que dona la sensació de que l’artista ens vol donar un toc d’amistat a través dels misteris de les energies que no són visibles, però que ell ens procura la forma de fer-les visibles. Allò que fins ara es considerava l’escultura estàtica, passa a ser dinàmica a la obra de Takis.

Takis va ser també un artista crític, tot i néixer a Atenes, la seva carrera artística es va dur a terme a París, Londres i Nova York, entre 1950 i 1970. Aquesta exposició és la primera que es realitza a Barcelona, i va ser seguida de prop pel mateix Takis abans de la seva mort el mes d’agost d’enguany.

Un dels fets singulars com artista va ser el 3 de gener de 1969, quan es va presentar la seva obra a l’exposició The Museum as Seeen at the End of the Mechanical Age, al Museu d’Art Modern de Nova York i s’exposava sense el seu permís una obra que tot i estar dins del catàleg del MOMA, ell no hi era d’acord i la va agafar i la va portar al jardí del museu. Això va ser un toc dels artistes que agrupats en la Coalició de Treballadors de l’Art (AWC) cap els museus i els comissaris que escollien les peces sense el consentiment dels artistes.

El 1968 el MIT Massachusetts Institute of Technology, Takis va ser invitat com a becari per crear peces en col·laboració amb enginyers i científics, dins dels Centre d’Estudis Visuals Avançats.

Una de les aportacions més importants de Takis a l’art, va ser la sèrie Signals, conjunt d’escultures que va fer els any setanta i que incorporen fragments de bombes de la Guerra Civil grega. Takis transforma residus bèl·lics en monuments a la bellesa i la contemplació.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



ART SONOR? Fundació Miró

CULTURA Posted on jue, noviembre 07, 2019 17:46:46

Art sonor? Aquest pregunta formulada per Max Neuhaus (1939-2009), dona peu a l’exposició presentada a la fundació Miró, revisa la qüestió de la sonoritat en l’art i es planteja la possibilitat d’aquesta categoria estètica.

Rafael Pardo (director fundació BBVA); Marko Daniel (director de la fundació Miró);
Arnau Horta (comissari); presentant l’exposició

L’exposició abasta un ampli arc emporl que va des de finals del segle XIX fina a l’actualitat amb obres de trenta-sis artistes d’arreu del món, com James Abott McNeill Whistler, Marcel Duchamp, Sonia Delaunay, Frantisek Kupka, Joseph Beuys, John Cage, Laurie Anderson, John Baldessari, Tres o Joan MIró, entre d’altres.

Per primera vegada en una exposició a Espanya, i coincidint amb el vuitantè aniversari del naixement de Rolf Julius (1939-2011), té una presència destacada amb la seva obra.

L’exposició s’estructura en cinc àmbits

  1. Els ulls escolten. De finals del segle XIX i al llarg del segle XX, molts artistes visuals en van inspirar en l’univers sonor i el van incorporar a les seves creacions. La música, en particular, va estimular la imaginació dels primers artistes de les primeres avantguardes i dels pioners de l’abstracció.
  2. Música sobre paper. Des de mitjans del segle XX, un nombre important de compositors i artistes visuals, molts dels quals es vinculen al col·lectiu Fluxus, van convertir la partitura en un espai d’experimentació. Els acords i les notes escrites sobre les cinc línies del pentagrama van reemplaçats per elements gràfics de tota mena, moltes vegades com a resultat de gestos corporals o altres accions.
  3. Cossos sonors. Les obres d’aquest àmbit una experiència del so dirigida no només a l’oïda (o a la mirada) sinó a la totalitat del cos.El cos s’entén aquí com a dispositiu d’escolta que dona forma la nostra vivència sonora del món.
  4. Els sons secrets del silenci. El silenci ha estat fèrtil per a la investigació sonora, tal com demostren les obres d’aquest apartat. Es proposa pluralitzar la noció de silenci i situar-lo sota l’escrutini de l’escolta, la mirada i el pensament amb l’objectiu de desentranyar el que s’amaga darrere d’allò que és aparentment inaudible.
  5. Art sonor? Les obres presentades en aquest apartat corresponen als últims dotze anys i funcionen com a punt de reflexió a l’entorn de la pregunta de partida. Algunes d’elles ni tan sols són pròpiament «sonores».
Joan Miró -1968. Silenci
Paul Kos- 1970. El so del gel quan es desfà
Rolf Julius 2004. Música silenciosa

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Losao



TÀPIES i el TEATRE

CULTURA Posted on dom, noviembre 03, 2019 12:40:39

La Fundació Tàpies acaba de presentar l’exposicó sobre la obra d’Antoni Tàpies i la seva relació amb el món teatral. Inclou diverses formes d’evocació del món de l’espectacle.

Presentació de l’exposició a càrrec de Joan Guerra (director de la F. Tàpies) Núria Homs (comissària) i Vicenç Altaiò (Fundació Joan Brossa)

Aquesta relació es va mantenir en el temps des del 1961 fins el 1989, dissenyant cinc escenografies de representacions teatrals amb voluntat efímera. Aquestes escenografies corresponen a Or i Sal (1961), Semimaru (1966), L’armari en el mar (1978), L’Éboulement (1982) i Johnny va agafar el seu fusell (1989). Degut al seu caràcter efímer, no es conserven cap de les escenografies, encara que s’ha fet una labor d’investigació de fotografies, dibuixos, pintures, esbossos, gravats, material documental com pel·lícules, revistes, programes de mà, invitacions i altres materials que es poden veure en aquesta exposició.

Les primeres relacions amb el món teatral li vingueren de la mà de Joan Brossa, que va aconseguir atreure la seva atenció per preparar l’escenografia per Or i Sal, així com la fascinació pel fregolisme, popularitzat per l’actor italià Leopoldo Fregoli, el món de la màgia i la il·lusió.

Núria Homs destacant els elements de l’exposició

També s’interessà per les arts escèniques com la òpera, en el projecte Cap de mirar, que s’havia d’estrenar al Teatre del Liceu el 1991, amb llibret de Joan Brossa i música de Josep Maria Mestres Quandrey, malauradament amb l’incendi del teatre no es va arribar a estrenar mai. També va donar suport a la companyia de putxinel·lis La Claca, que promovia l’ús de la llengua catalana els any 60 i 70.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



Charlotte Posenenske – Work in Progress – al MACBA

CULTURA Posted on dom, octubre 20, 2019 12:34:14

El MACBA acaba de presentar la nova exposició sobre la obra de Charlotte Posenenske (1930-1985), la primera gran mostra monogràfica que es presenta a Espanya. L’exposició es podrà visitar fins el 8 de març de 2020.

Tubs verticals, sèrie E

Charlotte Posenenske va néixer a Wiesbaden, Alemanya. El seu pare era jueu. A causa de la persecució de jueus a l’Alemanya nazi, es va suicidar quan Posenenske tenia nou anys. Dos anys després d’això, Charlotte Posenenske es va amagar per evitar la persecució. Abans d’esdevenir pintora i escultora, Posensenske va treballar diversos anys com a escenògrafa i dissenyadora de vestuari. Posenenske va estudiar pintura amb Willi Baumeister a principis dels anys 1950 a l’ Acadèmia Estatal de Belles Arts de Stuttgart . El 1956 va començar a crear les seves pròpies obres d’art.

Hiuwi Chu, comissaria de l’exposició al MACBA, presentant les obres

Als anys 60 va entrar en el grup de dones artistes que van aportar una veu crítica i claridivent al món de l’art contemporani. El 1968 va signar el seu famós manifest a on declara que l’antiga categorització de les arts ja no existeix. Va establir la serialitzaió de les seves obres per ser exposades tant al carrer com espais públics, com centres de treball, estacions de tren, deia «faig sèries perquè no vull peces úniques per a individus, perquè vull fer elements combinables entre si dins d’un sistema. Per fer una cosa que sigui repetible, objectual, i perquè es econòmic.»

Així, l’autoria la compartia amb els curadors, comissaris, muntadors, clients, el públic i tot aquell que pogués intervenir sobre la obra. En aquest sentit el MACBA està buscant una aportació coreografiada per la ballarina Paz Rojo.

L’obra de Posenenske oscil·la entre el minimalisme i el conceptualisme, l’art participatiu i la performance, la pràctica social i la crítica institucional. L’exposició reuneix els seus primers dibuixos i pintures, els seus relleus d’alumini, i les seves últimes i conegudes escultures modulars. A la mostra a MACBA, es pot veure per primer cop una nova obra de Drehflügel Series E, una obra basada en els dibuixos de la artista que no es va realitzar durant la seva vida.

El 1968, decebuda amb els límits de l’art, Posenenske va abandonar la seva carrera artística per dedicarse a la sociologia, un camp on es va especialitzar en l’estudi del treball i la producció industrial.

L’exposició ha estat comissarida per Jessica Morgan (directora de DIA Foundation) i Alexis Lowry (DIA Foundation), i per Hiuwai Chu al MABA

Tubs quadrats, sèrie DW

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



Fundació Tàpies presenta: Ariella Aïsha Axoulay. Errata

CULTURA Posted on vie, octubre 11, 2019 12:11:11

La fundació Tàpies presenta aquest exposició d’Ariella Aïsha. Errata, que preten ser un mostrari de diferents continguts sobre les formes que empren els imperialismes des de la Segona Guerra Mundial, per condicionar el nou ordre mundial de colonitzadors i colonitzats.

Carles Guerra, director de la fundació, i l’autora Ariella Aïsha, presentant l’exposició

Aquesta exposició és patronicat per 4Cs- From Conflict to Conviavility trough Creativity and Culture del Programa Europe de la Unió Europea. Aquest fet ha permès que tant l’entrada com el catàleg siguin gratuïts.

Presentació dels 63 panells d’imatges que la UNESCO va preparar el 1950, i que Espanya es va negar a mostrar el 1951. Aquests panells ens il·lustren sobre els conceptes que es fonamenten la cara dels drets del’home de la ONU, i que es basa en el mateix tipus de violència imperialista dominant.

Tal com hem dit després de la guerra a través de les Nacions Unides es va establir un nou marc per l’imperialisme, i l’autora fa un recull d’assajos que pretenen ser una mirada no imperialista.

L’autora presentant l’exposició

Quatre d’aquests projectes intenten mostrar la violència sistèmica al final de la Segona Guerra Mundial amb «un ordre mundial nou».

El pla per imposar una nova realitat el van preparar els tres caps d’Estat aliats a la reunió de Yalta, Roosvelt, Churchill i Stalin. Sense cap estructura democràtica representativa, es va erigir com a representats d’aquest món nou, així no només van tallar el règim nazi i feixista, sinò que també aquells països colonitzats que volien teure’s l’imperialisme que fins aleshores havia violat a escala planetària durant segles de colonització, esclavatge i diverses formes d’apartheid.

Errata. Publiacions imperials en les que s’ha esborrat, substituït o canviat aquelles imatges o textos que no agraden els apartats imperialistes com ara, «refugiats», «esclaus», persones que busquen asil», «indocumentats» o «infiltrats»

L’exposició s’agrupa sota vuit projectes: «Prou!» «Història natural de la violació» «Obres mestres» «Llibres que no són al lloc que els correspon» Història potencial de Palestina» «Fotografies que no es poden mostrar -Moltes maneres de no dir deportació» «Errata -Publicacions imperials» «Indocumentats – Desmuntar el pillatge imperial»

Com les fotografies no es poden mostrar, l’autora ha dibuixat el traç
d’aquelles imatges de la deportació dels Palestins

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



Siguiente »