Blog Image

Europea Presse

Europea Presse

La agencia que vive las noticias

EXPO DUBAI 2020

CULTURA Posted on mié, noviembre 27, 2019 10:59:48

Dubai is one of the seven emirates of the UAE, the capital is Dubai city. Dubai is one of the cities more dinamic in the region.

The city is one of the fastest-growing in the world and major construction projects constantly add to its impressive set of skyscrapers and high-tech buildings. The evolution of the city from a collection around Bedouin Creek settlements, to a modern city with more than 500 skyscrapers, and has been spectacular. The rulers of Dubai have adopted for the development of their responsibilities seriously, resulting in a well managed and carefully thought out the city, designed to meet all the modern comforts they need.

During the IBTM fair in Barcelona (Spain), the next UNIVERSAL EXPO to be held in Dubai in 2020 has been presented. It will be the first Expo in the Moidle East, Africa and South Asia (MEASA) region.

This global celebration will touch the hearts and minds of people who visit through its stories, cultures, music, art, architecture, business ideas and innovations.

During the month of October 2020 until April 20121 the great Expo to be held in Dubai will be presented to the world, which will be located first in the Middle East, with 192 present countries where each one will have its pavilion, a milestone that is made for the first time in the history of the Expo. In total there will be 200 pavilions.

There will also be 200 restaurants, more than 15 hours of entertainment and daily entertainment, 60 shows a day and it is estimated that it will be visited by more than 25 million people.

With these figures, an event is being organized where the technology with SIEMENS, CISCO and Oliver Krafft will make the exhibition totally connected, and totally sustainable mobility.

The city will benefit from new connections across the world and the level of knowledge will be much greater at the end of the EXPO.

Text: John Mc Callan and Albert Loaso



Takis, la nova escultura, al MACBA

CULTURA Posted on sáb, noviembre 23, 2019 19:39:52

El MACBA presenta fins l’abril de 2020 la gran exposició sobre la obra de Takis (Panayiotis Vassilakis, Atenes, 1925-2019) sobre el nou concepte d’escultura que va anar creant als anys seixanta i setanta.

La presentació de l’exposició va correr a càrrrec de Feran Barenblit (director del MACBA), Teresa Grandes (comissaria de l’exposició) i Michael Wellen (conservador d’art de la Tate Modern)

Al llarg de setanta anys de carrera, Takis ha creat algunes de les obres més innovadores i potents del segle XX.

Takis va ser pioner en l’escultura viva, a on la força del magnetisme, l’energia de la llum i la intensitat de l’energia sonora creen un món irreal a on els elements estàtics queden suspesos a l’aire, o fan canvis de formes, provoquen sons i música. Tota una energia misteriosa, imaginativa i que dona la sensació de que l’artista ens vol donar un toc d’amistat a través dels misteris de les energies que no són visibles, però que ell ens procura la forma de fer-les visibles. Allò que fins ara es considerava l’escultura estàtica, passa a ser dinàmica a la obra de Takis.

Takis va ser també un artista crític, tot i néixer a Atenes, la seva carrera artística es va dur a terme a París, Londres i Nova York, entre 1950 i 1970. Aquesta exposició és la primera que es realitza a Barcelona, i va ser seguida de prop pel mateix Takis abans de la seva mort el mes d’agost d’enguany.

Un dels fets singulars com artista va ser el 3 de gener de 1969, quan es va presentar la seva obra a l’exposició The Museum as Seeen at the End of the Mechanical Age, al Museu d’Art Modern de Nova York i s’exposava sense el seu permís una obra que tot i estar dins del catàleg del MOMA, ell no hi era d’acord i la va agafar i la va portar al jardí del museu. Això va ser un toc dels artistes que agrupats en la Coalició de Treballadors de l’Art (AWC) cap els museus i els comissaris que escollien les peces sense el consentiment dels artistes.

El 1968 el MIT Massachusetts Institute of Technology, Takis va ser invitat com a becari per crear peces en col·laboració amb enginyers i científics, dins dels Centre d’Estudis Visuals Avançats.

Una de les aportacions més importants de Takis a l’art, va ser la sèrie Signals, conjunt d’escultures que va fer els any setanta i que incorporen fragments de bombes de la Guerra Civil grega. Takis transforma residus bèl·lics en monuments a la bellesa i la contemplació.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



ART SONOR? Fundació Miró

CULTURA Posted on jue, noviembre 07, 2019 17:46:46

Art sonor? Aquest pregunta formulada per Max Neuhaus (1939-2009), dona peu a l’exposició presentada a la fundació Miró, revisa la qüestió de la sonoritat en l’art i es planteja la possibilitat d’aquesta categoria estètica.

Rafael Pardo (director fundació BBVA); Marko Daniel (director de la fundació Miró);
Arnau Horta (comissari); presentant l’exposició

L’exposició abasta un ampli arc emporl que va des de finals del segle XIX fina a l’actualitat amb obres de trenta-sis artistes d’arreu del món, com James Abott McNeill Whistler, Marcel Duchamp, Sonia Delaunay, Frantisek Kupka, Joseph Beuys, John Cage, Laurie Anderson, John Baldessari, Tres o Joan MIró, entre d’altres.

Per primera vegada en una exposició a Espanya, i coincidint amb el vuitantè aniversari del naixement de Rolf Julius (1939-2011), té una presència destacada amb la seva obra.

L’exposició s’estructura en cinc àmbits

  1. Els ulls escolten. De finals del segle XIX i al llarg del segle XX, molts artistes visuals en van inspirar en l’univers sonor i el van incorporar a les seves creacions. La música, en particular, va estimular la imaginació dels primers artistes de les primeres avantguardes i dels pioners de l’abstracció.
  2. Música sobre paper. Des de mitjans del segle XX, un nombre important de compositors i artistes visuals, molts dels quals es vinculen al col·lectiu Fluxus, van convertir la partitura en un espai d’experimentació. Els acords i les notes escrites sobre les cinc línies del pentagrama van reemplaçats per elements gràfics de tota mena, moltes vegades com a resultat de gestos corporals o altres accions.
  3. Cossos sonors. Les obres d’aquest àmbit una experiència del so dirigida no només a l’oïda (o a la mirada) sinó a la totalitat del cos.El cos s’entén aquí com a dispositiu d’escolta que dona forma la nostra vivència sonora del món.
  4. Els sons secrets del silenci. El silenci ha estat fèrtil per a la investigació sonora, tal com demostren les obres d’aquest apartat. Es proposa pluralitzar la noció de silenci i situar-lo sota l’escrutini de l’escolta, la mirada i el pensament amb l’objectiu de desentranyar el que s’amaga darrere d’allò que és aparentment inaudible.
  5. Art sonor? Les obres presentades en aquest apartat corresponen als últims dotze anys i funcionen com a punt de reflexió a l’entorn de la pregunta de partida. Algunes d’elles ni tan sols són pròpiament «sonores».
Joan Miró -1968. Silenci
Paul Kos- 1970. El so del gel quan es desfà
Rolf Julius 2004. Música silenciosa

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Losao



TÀPIES i el TEATRE

CULTURA Posted on dom, noviembre 03, 2019 12:40:39

La Fundació Tàpies acaba de presentar l’exposicó sobre la obra d’Antoni Tàpies i la seva relació amb el món teatral. Inclou diverses formes d’evocació del món de l’espectacle.

Presentació de l’exposició a càrrec de Joan Guerra (director de la F. Tàpies) Núria Homs (comissària) i Vicenç Altaiò (Fundació Joan Brossa)

Aquesta relació es va mantenir en el temps des del 1961 fins el 1989, dissenyant cinc escenografies de representacions teatrals amb voluntat efímera. Aquestes escenografies corresponen a Or i Sal (1961), Semimaru (1966), L’armari en el mar (1978), L’Éboulement (1982) i Johnny va agafar el seu fusell (1989). Degut al seu caràcter efímer, no es conserven cap de les escenografies, encara que s’ha fet una labor d’investigació de fotografies, dibuixos, pintures, esbossos, gravats, material documental com pel·lícules, revistes, programes de mà, invitacions i altres materials que es poden veure en aquesta exposició.

Les primeres relacions amb el món teatral li vingueren de la mà de Joan Brossa, que va aconseguir atreure la seva atenció per preparar l’escenografia per Or i Sal, així com la fascinació pel fregolisme, popularitzat per l’actor italià Leopoldo Fregoli, el món de la màgia i la il·lusió.

Núria Homs destacant els elements de l’exposició

També s’interessà per les arts escèniques com la òpera, en el projecte Cap de mirar, que s’havia d’estrenar al Teatre del Liceu el 1991, amb llibret de Joan Brossa i música de Josep Maria Mestres Quandrey, malauradament amb l’incendi del teatre no es va arribar a estrenar mai. També va donar suport a la companyia de putxinel·lis La Claca, que promovia l’ús de la llengua catalana els any 60 i 70.

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



Charlotte Posenenske – Work in Progress – al MACBA

CULTURA Posted on dom, octubre 20, 2019 12:34:14

El MACBA acaba de presentar la nova exposició sobre la obra de Charlotte Posenenske (1930-1985), la primera gran mostra monogràfica que es presenta a Espanya. L’exposició es podrà visitar fins el 8 de març de 2020.

Tubs verticals, sèrie E

Charlotte Posenenske va néixer a Wiesbaden, Alemanya. El seu pare era jueu. A causa de la persecució de jueus a l’Alemanya nazi, es va suicidar quan Posenenske tenia nou anys. Dos anys després d’això, Charlotte Posenenske es va amagar per evitar la persecució. Abans d’esdevenir pintora i escultora, Posensenske va treballar diversos anys com a escenògrafa i dissenyadora de vestuari. Posenenske va estudiar pintura amb Willi Baumeister a principis dels anys 1950 a l’ Acadèmia Estatal de Belles Arts de Stuttgart . El 1956 va començar a crear les seves pròpies obres d’art.

Hiuwi Chu, comissaria de l’exposició al MACBA, presentant les obres

Als anys 60 va entrar en el grup de dones artistes que van aportar una veu crítica i claridivent al món de l’art contemporani. El 1968 va signar el seu famós manifest a on declara que l’antiga categorització de les arts ja no existeix. Va establir la serialitzaió de les seves obres per ser exposades tant al carrer com espais públics, com centres de treball, estacions de tren, deia «faig sèries perquè no vull peces úniques per a individus, perquè vull fer elements combinables entre si dins d’un sistema. Per fer una cosa que sigui repetible, objectual, i perquè es econòmic.»

Així, l’autoria la compartia amb els curadors, comissaris, muntadors, clients, el públic i tot aquell que pogués intervenir sobre la obra. En aquest sentit el MACBA està buscant una aportació coreografiada per la ballarina Paz Rojo.

L’obra de Posenenske oscil·la entre el minimalisme i el conceptualisme, l’art participatiu i la performance, la pràctica social i la crítica institucional. L’exposició reuneix els seus primers dibuixos i pintures, els seus relleus d’alumini, i les seves últimes i conegudes escultures modulars. A la mostra a MACBA, es pot veure per primer cop una nova obra de Drehflügel Series E, una obra basada en els dibuixos de la artista que no es va realitzar durant la seva vida.

El 1968, decebuda amb els límits de l’art, Posenenske va abandonar la seva carrera artística per dedicarse a la sociologia, un camp on es va especialitzar en l’estudi del treball i la producció industrial.

L’exposició ha estat comissarida per Jessica Morgan (directora de DIA Foundation) i Alexis Lowry (DIA Foundation), i per Hiuwai Chu al MABA

Tubs quadrats, sèrie DW

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



Fundació Tàpies presenta: Ariella Aïsha Axoulay. Errata

CULTURA Posted on vie, octubre 11, 2019 12:11:11

La fundació Tàpies presenta aquest exposició d’Ariella Aïsha. Errata, que preten ser un mostrari de diferents continguts sobre les formes que empren els imperialismes des de la Segona Guerra Mundial, per condicionar el nou ordre mundial de colonitzadors i colonitzats.

Carles Guerra, director de la fundació, i l’autora Ariella Aïsha, presentant l’exposició

Aquesta exposició és patronicat per 4Cs- From Conflict to Conviavility trough Creativity and Culture del Programa Europe de la Unió Europea. Aquest fet ha permès que tant l’entrada com el catàleg siguin gratuïts.

Presentació dels 63 panells d’imatges que la UNESCO va preparar el 1950, i que Espanya es va negar a mostrar el 1951. Aquests panells ens il·lustren sobre els conceptes que es fonamenten la cara dels drets del’home de la ONU, i que es basa en el mateix tipus de violència imperialista dominant.

Tal com hem dit després de la guerra a través de les Nacions Unides es va establir un nou marc per l’imperialisme, i l’autora fa un recull d’assajos que pretenen ser una mirada no imperialista.

L’autora presentant l’exposició

Quatre d’aquests projectes intenten mostrar la violència sistèmica al final de la Segona Guerra Mundial amb «un ordre mundial nou».

El pla per imposar una nova realitat el van preparar els tres caps d’Estat aliats a la reunió de Yalta, Roosvelt, Churchill i Stalin. Sense cap estructura democràtica representativa, es va erigir com a representats d’aquest món nou, així no només van tallar el règim nazi i feixista, sinò que també aquells països colonitzats que volien teure’s l’imperialisme que fins aleshores havia violat a escala planetària durant segles de colonització, esclavatge i diverses formes d’apartheid.

Errata. Publiacions imperials en les que s’ha esborrat, substituït o canviat aquelles imatges o textos que no agraden els apartats imperialistes com ara, «refugiats», «esclaus», persones que busquen asil», «indocumentats» o «infiltrats»

L’exposició s’agrupa sota vuit projectes: «Prou!» «Història natural de la violació» «Obres mestres» «Llibres que no són al lloc que els correspon» Història potencial de Palestina» «Fotografies que no es poden mostrar -Moltes maneres de no dir deportació» «Errata -Publicacions imperials» «Indocumentats – Desmuntar el pillatge imperial»

Com les fotografies no es poden mostrar, l’autora ha dibuixat el traç
d’aquelles imatges de la deportació dels Palestins

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso



REVELA’T 7ena. edició – El festival de fotografia analògica

CULTURA Posted on dom, junio 09, 2019 00:28:07


Revela’t és un moviment reivindicatiu de la fotografia analògica, que des de Vilassar de Dalt es pot visitar del 7 al 16 de juny, en la seva setena edició.
Aquest certamen compta amb 50 exposicions i més de 60 fotògrafs d’arreu del món. A més a més, pels que volen viure o reviure la fotografia analògica, es pot visitar el mercat de material, com càmeres, rodets, ampliadores i fins i tot càmeres de fusta pels que vulguin provar el cianotip o el ferrotip.
Com extensió, algunes de les exposicions estan visitables a Barcelona, en l’anomenat Revela’t OFF.

Fotografies estampades a la façana de l’esglesia de la col·lecció «Colonitzades»

REVELA’T a Vilassar de Dalt
A Vilassar de Dalt, diversos espais acullen les exposicions. El més gran és l’antiga fàbrica de Cal Garbat. Al parc de Can Rafart, podrem trobar el mercat de fotografia. Altres espais són la casa del museu arxiu de la vila, els Rajolers, l’Estrella i espais al voltant de la plaça de la Vila.
Entre els fotògrafs destacats podem veure les obres de Ramzi Haidar, Alex Thimmermans, Nobuyi Kobayashi Bill Moseley, Alberto Garcia- alix, Jordi Esteva, Eduardo Nave, Fernando Maquieira, Jorge Fuembuena, entre d’altres.





Diversos aspectes de les exposicions a Cal Garbat

El mercat de la fotgrafia analògica
En aquest mercat hi participen empreses d’Espanya, França, Holanda i altres països, fervents seguidors de la fotografia analògica, a on els aficionats i professionals busquen la puresa de la fotografia química de les sals de plata.



Material exposat a la fira del mercat de fotografia analògic

REVELA’T a Barcelona
En dotze espais de Barcelona, es podran veure obres de diferents autors.

Podem destacar l’exposició de fotografies de Marisol de César Lucas, a la galeria Valid Foto; 50 fotografias con Historia al Passeig Colom; Compartir a los 30 d’Ana Benavent a Lomography; A sang de Mireia Bordonada a Fuga. Centre de Fotografia.
I com a colofó el dia 15 de juny es faran a diverses sales de l’antiga fàbrica DAMM tallers i xerrades.

César Lucas, el fotògraf de Marisol (centre) amb Fernando Peracho, director de Vàlid Foto; i Na Gloria Peruga de la organització de Revela’t; el dia de la inauguració de l’exposició de fotografies de Marisol – El resplandor de un mito-

Sala de l’antiga fàbrica DAMM, a on es farà una gran jornada de fotografia analògica el 15 de juny.

Text: Marti Plana
Fotos: Albert Loaso i altres fonts



TERRITORIS INDEFINITS Perspectives sobre el llegat colonial

CULTURA Posted on mié, mayo 22, 2019 21:33:02

El MACBA ha presentat la nova exposició sobre el llegat colonial que reflexiona sobre la noció de territori en un sentit expandit del terme, que va més enllà de la geografia i comprèn qüestions d’identitat, cultura, història i temps.

Aquesta exposició es podrà visitar fins el 20 d’octubre 2020. L’exposició ha estat comissariada per Hiuwai Chu, curadora del MACBA.

==============================

L’exposició s’inicia amb el mapa de Nuremberg de Teochitlan, antiga capital asteca , i avui ciutat de Mèxic. Va ser l’espanyol Hernán Cortés que va el enviar al rei d’Espanya el 1520, juntament amb un seguit de cartes on descrivia aquella ciutat gran, rica i avançada a la seva gent, sense ometre el ritual dels sacrificis humans.
Aquesta descripció del ritual dels sacrificis humans va servir per l’imperi espanyol per qualifica els asteques de bàrbars que calia civilitzar, amb el resultat de la destrucció de la ciutat.
En aquesta exposició el mapa ha estat convertit en un baix relleu de fusta, xilografia amb router CNC, que cobreix el pis de la sala, obra de Mariana Castillo, realitzada el 2013.



En aquest cas la informació va servir per aniquilar tota una ciutat que era la capital asteca.

==============================

Tupac Amáru va ser l’indígena al Perú que va liderar la revolta contra el dominiespanyol al Perú. Molt temps desprès de la seva brutal execució, la seva imatge es va convertir en una icona de la independència i dles drets del indígenes, fins el punt de figurar en diverses divises del Perú.

L’artista Alán Carrasco ha fet aquest any la obra Chinkachy, que quítxua significa eliminar o esborrar, i que és un vague retrat de 2×3 metres inscrit a la paret, gairabé esborrat com una marca d’aigua sobre un bitllet.


El cas de les divises ens demostra que per més que passi el temps, els líders de les revoltes contra els colonitzadors mai són oblidats

==============================

El colonialisme també es fa sentir en el llenguatge, com el cas de la paraula albercoc.
En un mercat de l’Amazones, l’artista Maria Thereza Alves va descobrir vint tipus d’albercocs, però el venedor es referia a tos ells amb una sola paraula.
Per això va documentar en dibuixos tots els tipus que trobar i la obra es titula This is not an apricot


La paraula oblidada i no traduïda ens porta a tos els mercats del món a mencionar parts del conjunt com un tot, designat amb una sola paraula.

==============================

Dues expressions artístiques es confronten a la obra de Sandra Gamarra, per una banda la pintura paisatgística i la natura morta són gèneres vinculats amb l’expansió colonial europea en terres llunyanes. En aquestes obres podem observar com damunt de la pintura europea, hi han escrits de poemes d’Enrique Dussel, Victor Stoichita i Mario Rufer sobre formes de de poder, descrivint la cultura a través d’un sistema de capitalisme transnacional impulsat pel colonialisme.

==============================

La cartografia és una eina poderosa, les seves línies marquen fronteres i els seus texts legitimen la toponímia. A Other map series l’artista Pala Pothupitiye presenta topografies reimaginades a través de narracions profusament il·lustrades sobre mapes oficials que barregen mitologia i història colonial.

Mapa de Ptolomeu de Sri Lanka, 2016

Colombo Fort, 2016

==============================

A partir de fotografies d’arxiu en els moments d ela independència dels països Africans, es presenten una sèrie de conjunts florals realitzats per l’ocasió per un florista professional, que ha recreat les cerimònies de la independència dels països African.
Kapwani Kiwanga, ha creat aquesta evocació de Flowers for Africa.
Durant l’exposició es deixaran que les flors es marceixin com al·ludint a la noció d’impermanència i flux, així com els reptes que planteja la independència.


==============================

Aquestes són algunes de les obres presents a l’exposició, a on veiem la crítica subjacent en la era colonial que va començar amb el descobriment d’Amèrica els 1492, i que posteriorment es va estendre per Africa i Asia.

Els setze artistes i dues associacions artístiques, presenten les obres com denúncia, record d’altres temps o senzillament com reivindicació dels moments de lliberació i independència dels estats colonials.

==============================

Text: Martí Plana
Fotos: Albert Loaso



Siguiente »